Muelle

En aquesta secció parlaré dels inicis del graffiti a Espanya, limitant-breument al moviment de graffiti autòcton en el Madrid dels 80 (el Madrid de la Moguda), però sobretot m'he centrat en el relat sobre, potser, el personatge més representatiu de l'època: Muelle.Muelle es va imposar al Madrid dels anys vuitanta només pel seu sobrenom convertit en rúbrica, una signatura on no hi havia massa propòsits artístics. L'espiral acabada en punta de fletxa que feia de vector a la lectura sota les lletres, no era apropiadament un dibuix, sinó un recurs cal · ligràfic bastant elemental.A la llarga, no va tenir gaire fortuna en allò de posar la seva creació (en realitat el seu nom), tenir un galerista, provar amb altres suports. Somiava Muelle amb drets d'autor, amb tenir un bon local i millors instruments per assajar amb els seus col · legues del grup de rock on tocava; somiava amb poder fer en una impremta de veritat aquelles enganxines que acuradament acoloria a mà, i somiava cercant incansablement el mur net que es veiés bé al passar (com la seva última obra important: la signatura a sis colors a la M-30, ja esborrada). Els seus càlculs a les estacions del metro li van crear enemics, tant entre el funcionari del metropolità com entre els mateixos nois del grafit, doncs havia qui anava darrere per tacar l'obra o algun imitador, que sempre detectava.

Un grafit de Muelle aspira a ser declarat Bé d'Interès Cultural

Una iniciativa busca al reconeixement i la protecció d'una pintada de Joan Carles Argüello, pioner de l'art urbà a Espanya

Una signatura de Muelle, un dels pioners del grafit a Espanya, podria ser declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) si prospera una iniciativa per reconèixer el magisteri i la vàlua de Joan Carles Argüello, que va començar a reproduir el seu nom a les parets de Madrid allà pels anys vuitanta.Un doctor en Història de l'Art i una restauradora (Fernando Figueroa i Elena Gayo) creuen que cal una acció urgent per conservar i protegir el seu escàs llegat. Per això, han sol · licitat al Ministeri de Cultura la declaració com a BIC d'un grafit situat al número 30 de la capitalina carrer Montera.No és una pintada complexa, però sí l'evolució dels seus primers dibuixos, que consistien en la paraula Moll en un sol color, acompanyada d'una rúbrica arrissada l'extrem representava una fletxa. Aquest era el seu sobrenom, l'origen es remunta a la infància d'aquest madrileny del barri de Campament, quan va armar una bicicleta amb un moll gegant de amortidor. Després, va obrir la seva paleta i va incorporar colorit, ombres i fins una R que al · ludia a la inscripció del seu logotip en el registre de propietat intel · lectual.Però la seva intenció era artística? "Sí, ell era un artista", explica Gall. "De fet, va estar a Arco abans de morir, amb la galeria Estiarte". Nascut el 1966, Argüello és avui reivindicat pels grafiters, encara que fa 25 anys se les tenia a veure amb alguns col · legues que, amb les seves pintades, feien malbé les seves. Ell, que també va exercir de bateria, preferia murs verges i anuncis de publicitat. I respectava els monuments històrics, encara que en una ocasió ho van caçar fent de les seves en l'Ós i el Madroño i li van caure 2.500 pessetes de multa.L'anècdota va impulsar la difusió, a través de la premsa de l'època, del seu art, que no obstant això abandonaria el 1993 perquè considerava el seu missatge esgotat. "Va deixar de pintar", apunta la restauradora, "perquè el seu discurs no donava més de si". Dos anys després moriria d'un càncer de fetge.L'objectiu, la protecció del grafitEls responsables de la iniciativa es mostren preocupats per l'estat de l'edifici que alberga el grafit ("No ha passat l'última revisió i la propera toca l'any que ve"), així com pel de la pròpia obra ("Està aixecada pels extrems "). Davant l'hipotètic enderroc, han desenterrat un pretès homenatge de l'Ajuntament, que no va arribar a materialitzar-se, el 1995: llavors es va plantejar que la seva firma es exhibís al Museu de la Ciutat. "Creiem que era el moment per presentar la petició i, com hi ha molts interessos a la finca, hem acudit directament a una instància superior, el Ministeri de Cultura".

Mor Muelle artista del 'graffiti' i músic pop

Juan Carlos Argüello Garzo, més conegut per l'apel · latiu de Moll, va morir divendres a Madrid als 29 anys d'edat, víctima d'un càncer. Joan Carles va ser, des de principis dels anys vuitanta, el primer impulsor a casa nostra de l'art del graffiti a l'estil dels principals artistes de l'avantguarda novaiorquesa, dissenyant un missatge que va quedar plasmat en els llocs més insòlits de l'espai urbano.Era impossible passejar pels carrers del Madrid de la moguda, sense descobrir la paraula Moll pintada en infinitat de llocs: tanques publicitàries, cantonades, cabines de telèfons ... Al principi amb una tècnica rudimentària i al final amb tot luxe de materials i colors, la paraula constituïa una important senyal d'identitat, d'unes formes d'expressió que neixen i es consumeixen al carrer. Moll va saber sempre trobar un lloc ben visible per plasmar "el seu missatge", corn agradava cridar al seu pintada, i va arribar a tenir problemes amb les autoritats municipals i autonòmiques, que no comprenien bé el seu art encara que després van intentar assimilar, incloent la seva pintada, sense comptar amb ell, en els fullets publicitaris de l'època que cantaven les excel · lències del Madrid de la dècada passada.

Joan Carles va obrir un espai per a molts altres que van arribar després amb la intenció de donar al carrer un component plàstic impensable-hi. Així mateix, va combinar la seva activitat plàstica amb la seva participació com a bateria, la seva altra gran passió, en multitud de grups musicals. Fa dos anys havia renunciat a seguir pintant el seu nom per les parets, perquè considera que "el seu missatge estava ja esgotat". L'enterrament de Moll tindrà lloc avui, a dos quarts del matí, al cementiri sud de Madrid.